EL COMENTARI

Discurs del Sr. Carles Cortina amb motiu del nomenament de l'Excm. Sr. Felio Vilarrubias com a membre d'Honor de l'Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals
Sr. Carles Cortina

1a. Nit de l'ACPRI. M'apunto!!!
Comissió Nit de l'ACPRI

El perquè d ACPRI
Carles Cortina i Riu (soci núm. 6)

El protocol és sinònim d autenticitat
Carles Cortina i Riu (soci núm.6)

Resposta a l'article de Santiago Sanchez Regadora al Núm. 55 de la revista PROTOCOLO

Per Eduard Subirà Rocamora (soci 189)

Descarregar en format PDF

Benvolgut Juan Luis,

acabo de rebre l'exemplar núm. 55 de la prestigiosa revista “Protocolo”, en la qual he pogut llegir un article subscrit per D.Santiago Sánchez Regadora (expert en Protocol), que no només m'ha sorprès, abans bé estimo és mereixedor d'unes quantes aclariments i correccions en bé dels lectors.

Per començar, haig de matisar que : “... SS.MM. (NO) van presidir el funeral en la catedral de Barcelona...”. Qui presideix un acte religiós o litúrgic és el ministre de l'Església que ho oficia i en aquest cas ho va anar el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona.

Aquest punt ho repeteix l'articulista en la pg. 20, en la 21 i en la 23.

En un altre apartat (pg. 20), indica que el Sr. Samaranch : “...era posseïdor de la Creu d'Or... la més alta condecoració que atorga el govern català...”. No és una creu el que s'atorga, sinó la “Medalla d’*Or de la Generalitat”.

Quan relata els fets, indica que va haver-hi una “cerimònia civil” : “...el primer dels actes va ser una solemne cerimònia civil en el Saló de Sant (és amb t en català) Jordi... presidida per SS. AA. RR....”. Si aquest articulista estava present en els actes que descriu, recordarà que el primer acte que es va celebrar en el Palau de la Generalitat, va anar la rebuda del fèretre per part del prior de la capella de Sant Jordi, Mn. Jarque, en el saló Torres García. Allí en presència dels familiars i d'un nombre molt reduït d'autoritats i personalitats, encapçalades pels Prínceps de Girona, es va resar un “responso”, seguint la tradició ancestral en aquests casos.

D'allí i precedit per la creu alçada, el fèretre es va traslladar al Saló Sant Jordi, on va quedar instal·lada la capella ardent. A la tarda (17h.), es va resar un nou “responso” com a comiat del cadàver i també per part del prior, després d'un cant litúrgic a càrrec de la coral F.Valls. Seguidament el fèretre es va traslladar cap a la catedral per a la celebració del funeral solemne, presidit pel Cardenal-Arquebisbe de Barcelona. Per cert els seus cognoms són Martínez Sistach (veure pg.20).

Tornant a la pg. 21, ens indica que : “...es van sumar a l'acte civil, representants de la política i de la societat catalana...; membres del govern regional...”. Que jo sàpiga mai s'ha denominat amb aquest adjectiu el govern autonòmic de Catalunya.

Igualment cita : “...una àmplia representació de delegacions de tot arreu del món...”.Normalment les delegacions són representacions, i dir de totes les parts del món , creo és massa ampul·lós i superb. O potser va poder analitzar d'on procedien tots els assistents?.

Ens informa també que a les 10.00h, feien la seva entrada SS.AA.RR., els qui després de saludar els familiars, es van incorporar a la línia de besamans. Això no era així, ja que cap a on es van dirigir va ser a la Sala Torres Garcia, tal com ja hem indicat, per assistir al primer acte, en aquest cas el “responso”.

Escamoteja per tant aquesta fase del comiat del Sr.Samaranch, sense citar com és constatable, el “responso”, el ministre que ho resava, la creu alçada, el cor a la tarda, etc., etc. Igualment ens diu que el Saló Sant Jordi, estava presidit pel retrat del Rei, oblidant que figura en lloc més destacat, la imatge del sant Patró de Catalunya, Sant Jordi, que també “...es troba permanentment a la sala...”. S'oblida també del cavallet amb la fotografia del Sr.Samaranch i de la creu, situats al costat del cadafals.

Segons la seva visió es va formar un cercle amb els grups d'assistents, per a mi una visió alguna cosa deformada de la situació.

En referència a la fotografia de l'arribada de SS.MM. (pg. 22), es llegeix: “...a la seva arribada a la catedral...”. Seria a l'Av. de la Catedral, on els van rebre les primeres autoritats. En l'atri de la catedral va ser el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, qui els va rebre, seguint el protocol eclesiàstic, i els va acompanyar fins als sitials preparats per a ells i per a les dues Infantes (en el presbiteri, malgrat no correspondre així segons el “Cerimonial dels Bisbes").

En el seu afany de grandiloqüència, l'articulista indica que : “... el fèretre va recórrer els carrers abarrotats de la ciutat comtal...”. Realment el recorregut va ser pels carrers del Bisbe i de Sta. Lucia i sense tant bullici (!).

Ja posats a parlar del funeral, ens comenta l’homilia del Sr.Cardenal : “...la vinculació de Samaranch a l'esport per guiar mitjançant metàfores, una cerimònia amb un alt grau d'emotivitat...”. Realment és una apreciació molt curiosa de les paraules del prelat oficiant.

Altressí :”...el fill de Samaranch, durant l'Acció de Gràcies, va recordar la importància...”. En realitat, aquesta “acció de gràcies” que cita, no és una part de la Missa.

Quan parla de l'enterrament, diu : “...les restes serien enterrats al costat de les més importants personalitats catalanes...”. A els qui es refereix el Sr. Sánchez a tots els que reposen en el cementiri?. No queda molt clara aquesta referència (!)

Per no allargar més aquesta meva visió, potser alguna cosa esbiaixada de l'article, només citaré dos punts més a considerar : quan es refereix als assistents a l'acte : “...desenes de russos i xinesos es van traslladar a la capital barcelonina...”(pàg. 24), i finalment en asseverar que : “...no compta amb càrrec algun que li permeti rebre els honors que sentimentalment es mereix...” i “...ens fa pensar si els honors van ser desproporcionats...” . El Sr. Samaranch, aparti els càrrecs polítics o de govern que va ostentar a Espanya i a l'estranger, era president d'honor vitalici del COI, *pres. honorífic de La Caixa, “Medalla d’Or de la Generalitat”, i un llarg etcètera.

No estaria malament que el Sr. Sánchez Regadora, reconsiderés el seu “magnífic” article sobre el comiat al Sr. Samaranch.

Gràcies per avançat.

Eduard Subirà Rocamora

Estiu del 2010