EL COMENTARI

Discurs del Sr. Carles Cortina amb motiu del nomenament de l'Excm. Sr. Felio Vilarrubias com a membre d'Honor de l'Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals
Sr. Carles Cortina

1a. Nit de l'ACPRI. M'apunto!!!
Comissió Nit de l'ACPRI

El perquè d ACPRI
Carles Cortina i Riu (soci núm. 6)

El protocol és sinònim d autenticitat
Carles Cortina i Riu (soci núm.6)

Els Mestres de Protocol i Relacions Institucionals

Per Carles Cortina (soci núm. 6)

Descarregar en format PDF

En el capvespre de la festivitat dels Arcàngels, el Palau Reial de Pedralbes es va convertir en l’ànima del protocol i de les relacions institucionals de Catalunya.

Una nit de tardor per unes orenetes que no se’n van sinó que retornen, que romanen en el nostre cor i que reviuen en les seves gestes.

Una nit per al record, per al retrobament amb l’enyor més sentit, i per a la conjunció dels sentiments de les trajectòries professionals més significatives i significades del protocol a casa nostra.

I una nit per fer història amb les històries personals dels protagonistes invisibles que han contribuït a donar contingut, significació i transcendència als actes dels ens i de les institucions del Principat.

Fulles daurades i rogenques feien de catifa per sentir el trepig dels grans dels grans del cerimonial que avançaven solemnes en la seva cita amb la gratitud, el reconeixement i l’homenatge. Fulles tardorenques que saludaven llur pas per entre els camins de terra que menen cap al palau on l’estàtua blanca de la reina Isabel II rebia els convidats al capdamunt de l’escalinata doble de l’entrada principal. Una rebuda simbòlica però transcendentment eloqüent de l’efemèride que s’estava escrivint en el viure individual, familiar i col·lectiu dels assistents a l’acte.

Les portes esbadellades de bat a bat com en les grans ocasions i, en l’endins, tota la solemnitat dels objectes i de l’espai, tots els secrets omnipresents des de l’antigor que atresoren aquelles estances, i flotant i transportada -com empesa per un sospir dels segles- la majestat que només cisella l’esperit de les dones i dels homes dignes.

Els llums convertien en dia la nit i assenyalaven la senda cap al saló de gal·la, l’escenari de l’homenatge, silenciós i expectant, que desembocà en un esclafí d’aplaudiments dels assistents posats dempeus quan els Mestres en Protocol i Relacions Institucionals 2011 feren la seva entrada!

Els que érem allà, en teníem prou amb emmirallar-nos en els ulls dels homenatjats per comprendre que allò que tan amorosament s’havia preparat, allò que tan neguit havia portat, i allò que justament fèiem... estava sent un èxit!

Era fàcil d’endevinar i de comprendre que els nostres Mestres ens miraven com a pares i mares d’una generació que seguim el seu exemple, que reivindiquem la seva obra i que volem perpetuar la seva memòria.

L’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucions ha complert amb escreix l’objectiu que es va fixar de tributar un homenatge a totes les persones que han consagrat la seva vida a aquesta professió.

Malauradament, ja no tots no hi poden ser. I sentim tristesa i experimentem remembrança amb el seu record. Però, malgrat la seva partença, tots –absolutament tots- seran sempre amb nosaltres i el seu nom no es perdrà en l’oblit.

Així recordem a Víctor Ayala, August Ferrer, Joaquim Martínez, Ricard Maxens, Jordi Morera, Xavier Mulet, Alejandro Padró, Víctor Scholz, Gustau Valera i Joan Viñas.

El resultat del procés endegat per l’ACPRI a través de la Comissió del Reconeixement Professional en la recerca dels possibles aspirants a aquesta distinció va donar els seus fruits, després d’una tasca laboriosa, constant i il·lusionant de retrobar-nos amb els nostres companys, els pioners i aquells que ens obriren camí amb el seu treball.

Els Títols de Mestres en Protocol i Relacions Institucionals són l’expressió perenne de gratitud a l’exemple que ens saberen donar, a l’esforç amb què conrearen la seva vocació i perquè tots plegats contribuïren amb generositat a fonamentar el Protocol i les Relacions Institucionals al nostre país. Aquests títols en l’edició d’enguany han estat per a: Isidre Aymerich i Bernal, Alexandre Andrés i Lasheras, Francisco Arjona i Bevia, Pere-Lluís Bosch i Astrol, Jordi Bosch i Grau, Paquita Ciller i Ferran, Pere Codina i Gironella, Mercè Cucurny i Pujol-Xicoy, Aurora Díaz-Plaja i Taboada, Jesús Enrique de Pedro, Josep Maria Escofet i Pérez, Anna Fornesa i Clapera, Francesc Galmés i Díaz-Plaja, Josep Maria Giralt i Vidal, Josep Maria Jordà i Poyatos, José Fernándo Lizcano de la Rosa i Negrevernis, Xavier López-Schmid, Lluís Maimi i Casanovas, Antoni Miravent i Muntané, Jordi Montaña i Murtra, Pere Nolla i Bernadó, Jordi Ortigosa i Feliu, Javier Pérez-Portabella i Maristany, Pere Puig i Font, Montserrat Risques i Corbella, Adela Rocha i Barral, Montserrat Roig-Serra i Molera, Eduard Subirà i Rocamora, Josep Maria Torreguitart i Bascompte, i Teresa Vila i Gracieta.

Aquest va ser un homenatge que va omplir un buit i que no va venir de dalt, sinó que va venir de baix. No es va gestar a partir de les autoritats sinó que la idea es va concebre i es va dur a terme a partir de les persones que serveixen les institucions i les empreses.

Un homenatge de professionals a professionals, la qual cosa permet un coneixement major de la trajectòria, una ponderació més exacta dels mèrits i una innegable complicitat en l’emoció i en la convicció d’assistir a un reconeixement al Protocol i a les Relacions Institucionals de Catalunya.

En total es lliuraren 31 títols a 31 Mestres en Protocol i Relacions Institucionals que sumen un total de 1.032 anys d’activitat professional al servei del protocol, del cerimonial i de les relacions institucionals en les administracions públiques autonòmiques, en les diputacions provincials i en els ajuntaments, en les fundacions, en les entitats i en les associacions d’àmbits ben diversos tant públic com privat, i en vessants distintes com l’eclesial, l’esportiva, la lúdica, la cultural, etc.

El país sencer representat en 31 persones que han estat els custodis de les tradicions, els defensors de la dignitat institucional i de les entitats, els exponents de la discreció, de la transparència i de la invisibilitat, la salvaguarda del missatge intemporal dels seus respectius ens, els paladins d’un contingut simbòlic que tradueix la realitat essencial de les institucions i del propi estat perquè, en el fons i per extensió, tot i tots som estat!

La presidenta de l’ACPRI va saber-se fer ressò i posar veu a l’esperit que ha animat aquest reconeixement, el cap de Protocol de la Presidència de la Generalitat va interpretar a la perfecció el seu paper de “primus inter paris”, els Mestres Eduard Subirà i Josep Maria Jordà transmeteren el missatge alliçonador de qui ha adobat el seu viure amb la vocació d’allò que fa, i tot sota l’esguard venerable del nostre membre d’honor, Felio Vilarrubias, que és per mèrits propis el veritable i l’autèntic patriarca del protocol al nostre país.

Tothom va lamentar l’absència de la vicepresidenta del Govern i les absències de les successives delegacions, però les persones que laborem en aquest món comprenen a la perfecció que els càrrecs tenen obligacions que prevalen per sobre de d’altres consideracions i del desig –que de segur hi era en abundor- de viure i compartir aquest homenatge als 31 Mestres. Fins i tot el director general que, finalment, va assistir i va cloure l’acte reconegué el valor i la necessitat del protocol.

A partir d’ara, l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals, i totes les persones que treballem en aquest àmbit, comptem amb 31 Mestres que són un referent obligat en parlar de les nostres disciplines, una lliçó constant del que s’ha de fer i de com s’ha de fer, un testimoni de perseverança i de treball sense desmai, una prova inequívoca de prudència i de discreció, i una imatge fefaent de l’exigència que hem de tenir i del nord que ha de guiar els nostres actes.

Aquests 31 Mestres en Protocol i Relacions Institucionals, i els que vinguin a continuació, són i seran sempre els nostres companys i els nostres guies a perpetuïtat, perquè els homes i les dones del protocol –com els generals- no es jubilen mai!

Carles Cortina i Riu

Berga, 29 de setembre de 2011